Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Llorenç Mata i Pons, a Puig-reig. De comerciant a industrial del cotó
Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne la gestió En…
Ullals i cornamentes
La dimensió de la caça furtiva i el comerç illegal d’animals salvatges és enorme Moltes d’aquestes espècies viuen a l’àmbit de les sabanes I entre elles, els elefants i els rinoceronts ocupen un tràgic lloc d’honor En aquest cas, no és pròpiament l’animal l’objecte del comerç fraudulent, sinó les seves defenses l’ivori dels ullals dels elefants i les banyes pretesament afrodisíaques i remeieres dels rinoceronts Al començament dels anys setanta el preu de l’ivori pujà espectacularment, fet que causà una intensificació de la caça d’elefants amb l’única intenció d’arrabassar-los els ullals Els…
Dos models de reconversió: la tèxtil llanera i la SEAT
Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les àrees de…
Les polítiques migratòries
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades que ofereix la Divisió de Població del Departament d’Economia i Assumptes Socials de les Nacions Unides en el seu informe d’octubre del 2002, mostra les polítiques d’immigració i emigració dels diferents estats És la resposta política als flux0s migratoris vegeu els mapes Les migracions tradicionals i Les noves migracions S’hi pot veure que hi ha 37 estats sense política migratòria situats a l’Amèrica Central i del Sud i a l’Àfrica, aquests darrers amb una incipient estructura administrativa que amb prou feines controla les fronteres Un nombre…
Els Marfà, a Mataró
La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un…
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Fígols Vell

Fígols Vell amb l’església de Santa Cecília al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
arxius municipals
Historiografia catalana
Centres documentals creats paral·lelament a la constitució dels consells municipals que mostren l’acció de govern i són un instrument juridicoadministratiu justificatiu dels drets i propietats dels naixents municipis.
Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…
Banc Comercial de Barcelona (1924-1942)
El successor del Banc de Barcelona El Banc Comercial de Barcelona es constituí el 24 de juliol de 1924 Era la solució trobada a la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, presentada el 27 de desembre de 1920 Una solució a la qual s’arribava al cap de tres anys i mig de baralles i discussions inacabables El naixement del nou banc no representà cap alegria especial, ni provocà cap explosió d’entusiasme només representava un alleujament pel fet d’haver-se acabat una història d’escàndols, però no deixava satisfet ningú ni els creditors del vell banc, ni els seus antics accionistes El banc…
música de Londres
Música
Música desenvolupada a Londres (Regne Unit).
Fou fundada pels romans al voltant de l’any 43 dC, i durant el segle VII fou capital del regne d’Essex Al segle XIV era la capital política, econòmica i administrativa d’Anglaterra i les notícies de l’època evidencien la forta atracció que produïa sobre els músics de tot el país, que sovint la visitaven Algunes de les primeres notícies sobre un conjunt musical són del 1454 i es refereixen als waits , guàrdies nocturns que tocaven diversos instruments Tenien el càrrec de músics oficials de la ciutat i sembla que arribaren a fer concerts regularment El 1348 Eduard III fundà la capella reial de…