Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
Agrupació Astronòmica de Sabadell

Seu de l’Agrupació Astronònica de Sabadell al Parc Catalunya de la ciutat
© Agrupació Astronòmica de Sabadell
Astronomia
Entitat dedicada a la recerca i a la divulgació de l’astronomia dins el camp amateur
.
Fundada el 1960, establí la seva seu social a Sabadell, però el seu àmbit d’actuació comprèn tot l’Estat espanyol Es dedica principalment a l’estudi amateur dels diferents astres i fenòmens de l’univers Recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents Publica la revista bimensual “Astrum” Des de 1993 té com a seu un modern edifici construït, segons les necessitats de l’entitat, al Parc Catalunya, i des del 2001, l’observatori compta amb un conjunt de quatre telescopis que funcionen com un de sol de gran potència L’any 2003 fou…
Transiting Exoplanet Survey Satellite
Astronàutica
Missió espacial de la NASA que té com a objectiu la detecció de planetes extrasolars.
El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà cobert el 85%…
Primera imatge real d’un forat negre
Diverses rodes de premsa simultànies anuncien la primera imatge real d’un forat negre, una regió de l’univers amb una gravetat tan potent que absorbeix tota la matèria del seu voltant, fins i tot la llum En realitat, la imatge no és pròpiament el forat negre sinó el cercle de llum i radiacions que desprèn la matèria en ser atreta al seu interior El forat negre es troba a la galàxia M87, a uns cinquanta milions d’anys llum de la Via Làctia, i el seu diàmetre equival a tres milions més del de la Terra La imatge, obtinguda mitjançant vuit telescopis en el consorci internacional…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o…
Miquel Febrer i Morei
Historiografia catalana
Investigador i científic.
Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física…
Ranger
Astronàutica
Primer programa nord-americà d’exploració automàtica essencialment gràfica de la superfície lunar, mitjançant una sèrie de sondes còsmiques que portaren el nom del programa, i que transmeteren les imatges obtingudes mentre s’hi acostaven i fins que feien impacte en el seu sòl.
Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren obtingudes 4…
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix…
anell ocular
Física
Imatge real de l’objectiu donada per l’ocular en els telescopis i microscopis.
Willard Sterling Boyle

Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…