Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una recontaminació L’…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…
tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
Erasme de Gònima i Passarell
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes.
Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints…
a l’ample
Indústria tèxtil
Locució emprada en les operacions de descruat, blanqueig, tints, aprests i acabats, per a indicar que la tela és tractada completament desplegada i plana.
Joan Pau Canals i Martí
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes i químic.
Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La…
Mercè Pàniker i Alemany

Mercè Pàniker i Alemany
© Família Pàniker
Economia
Empresària i activista social.
Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió…
Els vestits tradicionals
El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…