Resultats de la cerca

L’existència d’aquest castell és dubtosa Tanmateix, el topònim, d’origen aràbic i que significa “castell del senyor”, fa pensar que potser hi hagué una fortalesa a Castrocit en època islàmica o tal vegada ocupada per mossàrabs, avui del tot desapareguda El primer esment del lloc de Castrocit és de vers l’any 988

Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge

Es desconeix l’indret on estigué emplaçada aquesta església, car s’ha perdut el record del topònim “Cercet” En consta l’existència en el testament de Brocard Guillem, atorgat el 1093, el qual tenia el castrum de Cercet en la seva acta testamentària es fa menció de l’església de Sant Martí, a la qual féu una deixa

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant…

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents parròquies,…

És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns

El primer esment del topònim Montner és de l’any 959 El castell que s’aixecà al lloc és conegut des del 1240, en què Ramon de Tor jurà vassallatge a Nunó Sanç sobre aquesta fortalesa Al principi del segle XIV consta que el domini del terme era de Bertran de Sant Marçal A la darreria de segle s’incorporà al vescomtat de Perellós

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…

Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent…