Resultats de la cerca

Constitueixen les tradicions més antigues del cristianisme, tema fonamental de la primera predicació Entre les nombroses narracions que se'n feren i que integren tot un grup entre els evangelis apòcrifs, quatre n'han estat acceptades com a canòniques en els Evangelis La constatació que hi era acomplerta la voluntat del Pare, anunciada en les Escriptures, era el fil que guiava els narradors en la selecció i ordenació d’episodis, com el del tros de pa donat per Jesús al traïdor, el de la dispersió dels deixebles, els de la flagellació i dels escarns dels soldats, els del…

Situació Vista d’una de les sepultures excavades a la roca J Barberà Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta Long 1°43’40” - Lat 41°54’35” Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures Necròpoli Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les…

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…

La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes…

Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és semblant a la…

Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula stoechas tomaní ,…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i …

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films IFIquino, Barcelona ARGUMENT IFIquino GUIÓ IFIquino, Joan Lladó, Juli Coll, Salvador Cerdán FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Antonio Isasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Ana Mariscal Marieta, Juan de Landa Tomás, José Nieto Enrique Torelló, Carlos Agostí Blas, Rafael Luis Calvo Barotte, Jorge Greiner el tinent Dubois, Enrique Magalona Isidro Tabor ESTRENA Barcelona, 27041948 , Madrid, 31051948 Sinopsi Durant la guerra de la Independència, Blas transporta…

Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…