Resultats de la cerca

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

Geni del son i precursor de la salsa, Ignacio Loyola ’Arsenio’ Rodríguez fou un músic molt innovador, cabdal per a la música cubana, sobretot perquè preparà el camí cap a la salsa Rodríguez es quedà cec a set anys -d’una guitza de cavall-, i d’aquí prové el pseudònim d' El ciego maravilloso Es convertí en un gran compositor i percussionista i sobretot un virtuós del tres La seva primera gran innovació fou la creació de la formació musical anomenada conjunto Fins aleshores el son l’interpretaven septetos guitarra, trompeta, bongos, contrabaix, maraques, güiro , claves…

Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de…

Estudià amb Roger Voisin a Boston i amb Adolph Herseth a Chicago Completà la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea amb Leo Schrade Interessat fonamentalment per la música antiga, el 1967 fundà l’Edward Tarr Brass Ensemble, amb el qual interpretà sobretot música del Renaixement i el Barroc El 1977 publicà un llibre sobre la història de la trompeta També fou responsable d’una edició completa de la música per a trompeta de G Torelli Fou professor de la Rheinische Musikschule de Colònia 1968-70, de la Schola Cantorum de Basilea 1972-2001 i del conservatori d’…

Començà a tocar la trompeta a tretze anys, i quan en tenia setze tocava amb el seu germà gran Hank Jones i amb Sonny Stitt Els anys cinquanta treballà amb Charlie Mingus, i del 1954 al 1963 formà part de la Count Basie Orchestra El 1965, juntament amb el bateria Mel Lewis, formà una big-band , per a la qual compongué i arranjà diversos temes musicals La Thad Jones-Mel Lewis Jazz Orchestra fou una de les més avançades de la seva època, i esdevingué un model per a les grans formacions de jazz El 1979 abandonà la formació i hagué de tocar el trombó de pistons a causa d’una lesió al…

Inicià els estudis de piano, violí, percussió i trompeta a partir de sis anys Del 1932 al 1937 dirigí un sextet a Chicago Després treballà a les orquestres d’Earl Hines i Horace Henderson, abans d’entrar a la de Duke Ellington el 1940, en substitució de Cootie Williams Llevat d’una breu interrupció el 1944, Nance romangué amb Ellington fins el 1963 com a trompetista i violinista Interpretant aquest últim instrument cal destacar-ne els enregistraments Moon Mist 1942 i Come Sunday 1958 Com a trompetista heretà el paper d’especialista en tècnica wa-wa -detingut anteriorment per…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla…