Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
babirussa
babirussa
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels suids semblant al senglar, però de dimensions més grans.
Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent
Les dioscoreàcies
Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…
vanessa

Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
trituberculat | trituberculada
Anatomia animal
Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides.
Una de les tres cúspides és la principal, i les altres dues, no alineades amb aquella, les accessòries Aquestes són desplaçades cap a l’exterior en la mandíbula superior i cap a l’interior en la mandíbula inferior
multituberculats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels al·loteris.
Es caracteritzaven per les incisives grosses i un diastema que ocupava el lloc de les canines i part de les premolars les dents maxillars presentaven dues files de tubercles en disposició longitudinal Són fòssils del Mesozoic que visqueren des del Triàsic superior fins a l’Eocè inferior Possiblement eren uns animals que formaren una branca aïllada del conjunt dels mamífers, a causa de la gran especialització que assoliren La morfologia dentària sembla que és directament relacionada amb un règim alimentari basat en fruits i escorces Habitaren a Euràsia i a l’Amèrica del Nord
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…
cadell

Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga,…
suïformes
Mastologia
Subordre de mamífers artiodàctils amb l’estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament i dentadura completa amb incisives superiors i canines.
Les incisives inferiors són inclinades cap endavant, i a vegades es troben gairebé en posició horitzontal les canines tenen creixement continu i formen defenses en forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles arrodonits No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun dels quals és envoltat d’un peüngla la pell és gruixuda, amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls Inclou tres famílies els suids amb el porc , el senglar i la babirussa , els taiasuids amb el…
àngel

Àngel comú
Whodden iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, amb caràcters semblants als de les rajades i dels taurons, amb el cos aplanat i de forma romboidal, i el cap rodó.
Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels…