Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Donald Dexter Van Slyke
Bioquímica
Bioquímic nord-americà, fill de Lucius L.Van Slyke.
Són destacables els seus estudis sobre les proteïnes, l’acció dels enzims, la sang, la diabetis i la nefritis Ideà un mètode per a determinar l’eliminació de la urea amb l’orina
El que cal saber de la insuficiència renal
Patologia humana
La insuficiència renal és un trastorn caracteritzat per una pèrdua de les funcions renals que ocasiona un augment dels nivells sanguinis d’urea i d’altres productes de rebuig La insuficiència renal aguda és un tipus d’insuficiència renal que es produeix de manera sobtada i sovint se segueix d’una recuperació completa si s’efectua un tractament oportú Durant les primeres hores o dies del seu desenvolupament, la insuficiència renal aguda no origina símptomes Quan s’han instaurat ocasiona oligúria, és a dir, una davallada notable del volum d’orina evacuada La retenció d’aigua i…
àcid al·lantoic
Química
Intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics (mamífers exclosos).
Prové de la hidròlisi de l’allantoïna per enzims també presents en vegetals Per hidròlisi àcida o enzimàtica dóna urea i àcid glioxílic Forma cristalls que es descomponen a 173°C, poc solubles en aigua i en els solvents orgànics
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
timina
Bioquímica
Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics i dels quals pot ésser aïllada per un procés d’hidròlisi.
És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica
uretà d’etil
Química
Sòlid cristal·lí incolor, de propietats hipnòtiques, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 49°C i bull a 185°C.
Hom l’obté per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil Fou emprat com a hipnòtic i, en farmàcia, com a agent solubilitzant de fàrmacs a causa de les seves propietats cancerígenes, el seu ús ha estat abandonat
Albrecht Kossel
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
herbicida
Química
Agronomia
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.
Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro