- La insuficiència renal és un trastorn caracteritzat per una pèrdua de les funcions renals que ocasiona un augment dels nivells sanguinis d’urea i d’altres productes de rebuig.
- La insuficiència renal aguda és un tipus d’insuficiència renal que es produeix de manera sobtada i sovint se segueix d’una recuperació completa si s’efectua un tractament oportú. Durant les primeres hores o dies del seu desenvolupament, la insuficiència renal aguda no origina símptomes. Quan s’han instaurat ocasiona oligúria, és a dir, una davallada notable del volum d’orina evacuada.
- La retenció d’aigua i urea i d’altres alteracions causades per la insuficiència renal aguda originen nombrosos trastorns com anèmia, alteracions de la coagulació, nàusees i vòmits, hipertensió arterial, dificultat respiratòria, somnolència, irritabilitat i alentiment de les funcions mentals.
- Sense un tractament eficaç, la insuficiència renal aguda pot originar complicacions greus que poden causar una aturada cardíaca, convulsions, confusió i fins i tot un estat de coma.
- Al cap d’unes dues setmanes d’haver-se establert la insuficiència renal aguda, les lesions solen començar a remetre i es presenta una evacuació d’orina superior a la normal que pot originar deshidratació i trastorns metabòlics per manca de sals.
- La insuficiència renal crònica és un tipus d’insuficiència renal que es produeix de manera progressiva i origina una deterioració gradual de totes les funcions renals, en general irreversible. Habitualment, el trastorn progressa durant molt de temps sense originar símptomes.
- La primera manifestació de la insuficiència renal crònica sol ésser un augment de la diüresi, o poliúria, que a l’inici generalment es percep perquè la persona que n’és afectada experimenta la necessitat d’orinar repetidament durant la nit.
- La insuficiència renal crònica avançada provoca una reducció del volum de diüresi, o oligúria, i origina la síndrome urèmica, o urèmia, que són un conjunt de trastorns produïts a conseqüència de la pèrdua de les funcions renals, la manifestació més coneguda de la qual és l’increment del nivell d’urea en la sang.
- Les persones afectades per una insuficiència renal crònica han de tenir en compte que aquesta alteració tendeix a provocar el desenvolupament d’aterosclerosi. Així, han de tenir cura d’evitar els factors de risc de l’aterosclerosi, per exemple abstenint-se de fumar i seguint una dieta adequada per a evitar un índex elevat de greixos en la sang.
- Els malalts d’insuficiència renal han de limitar el consum d’aliments molt rics en proteïnes, perquè llur metabolisme origina substàncies de rebuig que el ronyó malalt no pot filtrar adequadament, com és el cas de la urea.
- Per bé que una dona amb insuficiència renal crònica pot tenir fills que no pateixin de cap trastorn, l’embaràs sol accelerar l’evolució de la malaltia i es pot complicar a causa de la hipertensió arterial consegüent. Si es vol evitar un embaràs no es poden utilitzar anticonceptius hormonals, perquè agreugen la hipertensió arterial i les complicacions que se’n deriven.
- La diàlisi és un mètode d’extracció de la sang de les substàncies tòxiques acumulades en excés a causa de la insuficiència renal. Hom hi recorre quan es presenten complicacions greus, o bé si els nivells sanguinis d’urea són molt elevats.
- La diàlisi peritoneal és un tipus de diàlisi que se sol emprar en el cas d’insuficiència renal aguda i que consisteix a instil·lar en la cavitat abdominal, a través d’un catèter introduït per la paret abdominal, un líquid que absorbeix els productes de rebuig acumulats a l’organisme, filtrant-los a través de la membrana que cobreix les vísceres abdominals.
- L’hemodiàlisi és un mètode basat en l’extracció de la sang per tal de fer-la circular per un mecanisme complex anomenat ronyó artificial, on es filtra a través d’una membrana artificial.
- Actualment, s’efectuen anàlisis per a detectar el virus de l’hepatitis i la SIDA a totes les persones que s’adrecen a un centre de diàlisi, abans de començar el tractament i després de manera periòdica; quan es detecta que una persona és portadora de la malaltia, el seu tractament es realitza amb unes màquines diferents de les emprades per les altres persones.
- En el cas d’insuficiència renal crònica terminal, sempre que sigui possible s’escull com a mesura terapèutica la trasplantació renal, que consisteix en la implantació d’un ronyó sa procedent d’un donant.
- Les persones sotmeses a una trasplantació renal han de seguir durant tota la vida un tractament amb medicaments immunosupressors, per a evitar que es produeixi una reacció de rebuig contra el ronyó.