Resultats de la cerca

El mot és la forma neutra del terme llatí quidlibet , que significa ’el que vulgueu' El terme fou consagrat per Wolfgang Schmetzl en un recull imprès del 1544 Durant el segle XV, però, ja havien aparegut determinades formes musicals heterogènies, formades per diversos fragments breus successius monodia o simultanis polifonia amb textos i melodies reconeixibles per l’auditori a qui anava dirigida la composició Sovint es perseguia aconseguir un efecte humorístic proper a la paròdia En altres ocasions l’objectiu era l’exhibició virtuosística de compositors o intèrprets Els tractadistes s’hi…

Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a topar amb un…

Inicià els estudis musicals amb A Máximo Soler i amb l’espanyol P Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G Gershwin i E Rapee L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a colleccionar la música…

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que…

Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació musical periòdica polonesa, "Setmanari…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de construir…

El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…