Resultats de la cerca

Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…

La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…

Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…

Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat…

Sol tenir un caràcter personal o familiar Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l’engròs En sentit estricte, era botiga l’establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles botiguer, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d’aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures…

A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognom, almenys al principi, ni tampoc llurs fills aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei, com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó La de Mallorca , formada pel rei Jaume II de Mallorca, la d’ Híxar , per Pere, baró d’Híxar, la de Xèrica , per Pere, baró d’Ayerbe, i la de Castre , per Ferran, baró de Castre…

Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s…

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable…