Resultats de la cerca

A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen   - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats

El testament davant rector té en el dret català un caràcter subsidiari, pel fet que el rector només el pot autoritzar si la demarcació parroquial es troba sense notaria demarcada o amb notaria vacant Ha d’ésser atorgat amb les mateixes formalitats que els testaments notarials oberts testament davant notari i com a formalitats posteriors s’estableixen que serà custodiat a l’arxiu parroquial i protocollitzat segons les regles de la legislació notarial

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Ingressà a l’orde dels salesians i fou ordenat prevere el 1953 Es doctorà en dret canònic a Torí El 1960 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador i el 1977 bisbe de Santiago de María, fins que fou cridat a ocupar la seu de l’arquebisbat de San Salvador, vacant per l’assassinat d’ Óscar Arnulfo Romero 1980 Continuà la línia de compromís social del seu antecessor i esdevingué mitjancer de pau entre el govern i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional

Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat

El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona

El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme