Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que…
vitel·la
Diplomàtica i altres branques
Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.
La dificultat de l’obtenció en limità l’ús als còdexs més luxosos
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Mont-ras

Mont-ras en primer terme, i al fons Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa, estès des dels darrers contraforts de les Gavarres.
Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…
Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, des d’on es pot apreciar el contrast existent entre els diferents volums de l’edifici J Vigué Engolasters és un despoblat que hi ha en un petit replà, ocupat per prats de dall semiartificials, situat a 1 504 m d’altitud, a mà esquerra de la Valira d’Orient, des d’on se’n domina la vall, vora un altre replà en el qual hi ha l’estany d’Engolasters, d’origen glacial, ja documentat en la segona concòrdia de l’any 1174, en signar Pere de les Cases d’Engolasters, entre els homes d’Andorra L’església fou el temple d’una caseria aïllada…
La fauna i el poblament animal de la tundra
El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…