Resultats de la cerca

Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars

Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons afuncionals en el fetus i la vessa novament en el circuit major En néixer l’individu el conducte arteriós deixa d’ésser funcional per tal com la circulació pulmonar esdevé ja necessària i s’oblitera durant els primers dies de la vida Si persisteix més temps motiva, en l’home, una de les cardiopaties congènites més freqüents, els ductus arteriosus És anomenat també conducte de Botal

L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials

La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament

Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…

Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló…

Definició S’anomena hipertensió arterial pulmonar una elevació persistent de la pressió interna de les artèries pulmonars, que pot ésser deguda a diverses malalties del cor, dels pulmons o de les mateixes artèries pulmonars Aquest trastorn provoca un excés d’esforç ventricular dret, capaç d’originar una insuficiència cardíaca amb el pas del temps Quan la hipertensió arterial pulmonar és deguda a malalties pulmonars provoca alteracions en el ventricle dret, especialment hipertròfia o engruiximent, i dona pas a l’anomenat cor pulmonar Causes i tipus Quan la hipertensió arterial és…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una…