Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
arrizotònic | arrizotònica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical, en oposició a les formes amb radical tònic o rizotòniques.
En qualsevol paradigma verbal del català hom troba exemples d’aquesta mena d’oposició sobre la base radical cant- es donen casos de formes arrizotòniques, com és ara cantava , o bé rizotòniques, com canta
L’Índia penalitza el divorci instantani
El govern federal de l’Índia introdueix en el seu codi penal l’anomenat “triple talaq” Amb aquesta fórmula exclusivament verbal, fins ara els homes musulmans es podien divorciar en el moment de pronunciar-la
judici declaratiu
Dret processal
En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu,…
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
empara
Història del dret
Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica
Plaerdemavida
Literatura catalana
Personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joa-not Martorell, impresa per primer cop a València el 1490.
Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria juvenil de viure…
escocès
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de parlars germànics que s'estenen, al Regne Unit, pel sud i per l'est d'Escòcia, per les Òrcades i les Shetland, i pel nord i per l'est d'Irlanda del Nord, i a Irlanda, pel comtat de Dún na nGall.
Té el mateix origen que l'anglès, però la trajectòria històrica seguida per Escòcia i Anglaterra com a regnes separats dugué a la constitució de dues llengües oficials Formen un continu dialectal amb diferències, sobretot en la fonètica, el lèxic i la morfologia la verbal és més complexa en l'escocès
Elohim
Forma hebrea amb què hom anomena Déu.
Bé que, pròpiament, 'elohim és la forma plural d' 'eloah , a la Bíblia és emprat, amb una forma verbal, com a singular En aquest sentit no ha d’ésser entès com a reminiscència d’un antic politeisme hebreu i encara menys com a “profecia” del misteri trinitari, sinó com a nom comú de la divinitat
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…