Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
simbranquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).
Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
bilhàrzia
Zoologia
Gènere de platihelmints de la classe dels trematodes, d’uns 10 a 20 mm de llargada, de sexes separats, paràsits de la sang de l’home.
Els mascles allotgen les femelles, filiformes, en un solc de la cara ventral de llur cos Les femelles, una vegada fecundades, deixen els mascles i fan la posta al plexe de la vesícula biliar de l’home S haematobium , al plexe intestinal S mansoni , o als capillars del fetge S japonica Provoquen la malaltia anomenada esquistosomiasi
cisticerc
Zoologia
Estat larval del cicle evolutiu de la tènia i altres cestodes posterior al de l’oncosfera i anterior al de l’individu adult.
És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home
trofoblast
Biologia
En els mamífers, capa formada per les cèl·lules més externes de la mòrula.
L’ou fecundat comença de segmentar-se ben aviat, i per a anar de l’oviducte a la paret de l’úter, on efectua la nidificació, li calen uns quants dies, i ja hi arriba en l’estat de mòrula Hom l’anomena blastòcit , i és una vesícula esfèrica que té una paret amb una capa externa de cèllules regulars que constitueixen el trofoblast, el qual amb el temps constituirà la placenta
varicel·la
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa exantemàtica, de caràcter endemicoepidèmic, produïda pel mateix virus que l’herpes zòster, que afecta els infants en edat escolar o preescolar.
És una malaltia benigna, que deixa immunitat per a tota la vida i que es caracteritza per l’aparició, després del període d’incubació i del període prodròmic, de febre, pruïja i exantema que passa successivament per les fases de màcula, pàpula, vesícula, pústula i crosta Apareix inicialment a la cara i al coll, i s’estén després pel tòrax, on és més intensa L’exantema és de predomini centrípet i policíclic, i evoluciona a brotades
anaplasmosi
Veterinària
Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma, pròpia dels bovins dels països càlids.
Els paràsits resideixen a la melsa, al fetge, i a la vesícula biliar comporta, sovint, icterícia i anèmia Són observades diferents formes de la malaltia lleu, sobreaguda, aguda i crònica La forma lleu ataca els vedells i es manifesta amb tristesa, desgana, restrenyiment, aflaquiment i fluix mucopurulent dels ulls i el nas, que desapareix al cap de pocs dies La forma sobreaguda es presenta a les vaques lleteres El tractament d’aquesta malaltia es limita a repòs absolut i a l’administració de tònics generals