Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Els ous
Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana La closca de l’ou destinada a protegir l’embrió de gallina no és comestible La clara , transparent i gelatinosa, és rica en proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B 2 i electròlits El rovell , de coloració groguenca, també és ric en proteïnes d’alt valor biològic, però conté a més vitamines A i E, complex vitamínic B, alguns minerals, especialment ferro i fòsfor, i lípids La…
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
aliment integral
Alimentació
Aliment elaborat a partir de la mòlta del gra complet (farina integral) o de l’espellofat mecànic de l’arròs, sense ser polit.
D’aquesta manera, el gra, en no perdre les parts externes, com ocorre amb les farines i els grans refinats, té un major contingut de sals minerals, vitamines i fibra alimentària Els aliments integrals tenen un temps de cocció lleugerament superior al dels refinats i un color més marronós
unitat internacional
Farmàcia
Quantitat d’una determinada substància, com és ara una vitamina, hormona, toxina, penicil·lina, etc, que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals, com l’OMS.
Entre les UI més conegudes hi ha l’emprada per a les vitamines, segons la qual 1g de vitamina A en forma d’acetat conté 2,904 x 10 6 UI, i la de les penicillines, segons la qual 1 000 UI corresponen a 0,6 mg de penicillina G
aliment dietètic
Alimentació
Aliment elaborat amb control dels components emprats i de les seves característiques, a fi de satisfer necessitats alimentàries especials, tant per qüestions de nutrició com mèdiques (alimentació de malalts).
Un aliment dietètic no és mai un medicament i, per tant, no pot ésser presentat com si posseís propietats curatives o preservatives El contingut en certs components vitamines, aminoàcids que tenen propietats farmacològiques sempre ha d’ésser dins les concentracions fisiològiques de les necessitats nutritives indispensables, i no de les terapèutiques
Adolf Windaus

Adolf Windaus
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928
Frederick Gowland Hopkins
Bioquímica
Bioquímic anglès.
El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
Richard Kuhn
Química
Químic alemany d’origen austríac.
Professor a Heidelberg i director de l’Institut Max Planck d’Investigacions Mèdiques, es destacà pels seus estudis sobre les vitamines A, H, K, algunes de les quals aïllà per primera vegada Estudià especialment les diferents substàncies del complex vitamínic B 2 , per a les quals introduí el terme flavines El 1938 li fou atorgat el premi Nobel de química
alteració enzimàtica d’aliments
Alimentació
Degradació dels aliments povocada per l’acció d’enzims.
Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat