Resultats de la cerca

R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord…

Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i…

Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a…

Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà  La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música…

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H…

Estudià piano amb Claudi Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i Felip Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors És autor d’obres…

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es relacionà amb Levy…