Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El segon mètode…
planeta nan
Astronomia
Cos de forma més o menys esfèrica que orbita al voltant del Sol i que no és l’objecte gravitatòriament dominant en la seva òrbita per tal com objectes de dimensions similars es troben en òrbites properes.
Aquesta categoria d’objectes correspon a la nova classificació aprovada el 2006 per la Unió Astronòmica Internacional arran del creixent nombre de cossos del sistema solar descoberts, especialment al cinturó de Kuiper Hi inclou cossos anteriorment classificats com a asteroides Ceres , Eris descobert el 2003, el fins el 2006 planeta Plutó , Makemake i Haumea
Roderic d’Osona
Epifania, de Roderic d’Osona, dit el Jove
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que hom ha donat tradicionalment a l’autor d’una sèrie de pintures considerades obra d’un fill de Roderic d’Osona el Vell.
La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…
mes anomalístic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
La seva durada és de 27,55455 dies solars mitjans
Astrud Gilberto
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant i compositora brasilera Astrud Weinert.
Casada amb el músic João Gilberto de qui es divorcià el 1964 esdevingué, sobretot a partir de la seva interpretació de la cançó d’Antônio Carlos Jobim Garota de Ipanema , una de les figures de la bossa nova i el jazz brasiler més influents i personals de la seva generació Debutà el 1963 amb el disc The Boss of the Bossa Nova Seguiren Getz/Gilberto 1964, amb el saxofonista Stan Getz, que incloïa la cançó esmentada, Look to the Rainbow 1965, A Certain Smile, a Certain Sadness 1966 i Beach Samba 1967 L’àlbum Live Today 1976 li reportà el reconeixement del públic al Tokyo Music Festival A partir…
Endeavour

Enlairament de l’Endeavour
© NASA
Astronàutica
Llançadora amb què la NASA substituí el Challenger.
Equipat amb nous sistemes de seguretat i amb un paracaigudes per a l’aterratge, té una autonomia de vol de quatre setmanes en comptes de les dues dels seus companys i tanca la sèrie de llançadores projectades pels nord-americans Feu el seu primer vol el maig del 1992, en què recuperà un satèllit INTELSAT VI que havia estat collocat en una òrbita incorrecta En aquest viatge, el número 47 d’una llançadora nord-americana, foren batuts diversos rècords Així, per primer cop sortiren de la nau tres astronautes simultàniament —P Thuot, R Hieb i T Akers— i feren el passeig espacial més…
Fundació Catalanista i Demòcrata
Entitat vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya creada el 1993 amb el nom de Fundació Ramon Trias Fargas
.
Els seus objectius són promoure l’estudi del pensament polític, social i cultural de Catalunya, els continguts del nacionalisme i l’actualització de la democràcia Successivament presidida per Jordi Pujol, Joan Guitart i Vicenç Villatoro, n'han estat directors Enric Renau i Folch, Víctor Batallé, Pere Esteve i Antoni Vives Ha organitzat nombroses conferències i debats sobre democràcia, nacionalisme, economia i relacions internacionals Convoca anualment el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític Al novembre de 2007, amb la designació de l’independent Agustí Colomines i Companys com a…
Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels…
Banc Hispanocolonial
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1876 per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel.
La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines 1881, la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona , la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàllics, la Telefónica i moltes més El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de…
Mikhail Mikhajlovic Ippolitov-Ivanov
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina