Resultats de la cerca

Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà

Els nobles filipistes exiliats durant la guerra tornen a Catalunya per recuperar els seus béns

Reial decret de desamortització dels béns del clergat regular, conegut com a desamortització de Mendizábal

Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…

Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units…

Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud…

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el paborde de la qual era qui…

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella feu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles…