Resultats de la cerca

Esmentada ja el 1089, fou sufragània de Sant Vicenç i de Sant Miquel Ensorrada, el rector de Sant Miquel, Ramon Vancell, la restaurà el 1903

Integrants tots ells d’altres grups abans de la seva unió, el 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema L’Empordà , i el grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta Enregistrà i cantà la major part dels seus temes en català Conreadors d’un rock clàssic, molt influït per The Rolling Stones i The Beatles, ultra l’esmentat publicaren els discs La roda 1990, Ben endins 1991, Somnis de carrer 1992, Mundo infierno 1993, en castellà, Allucinosi 1994, La nit dels anys 1997, Nou 1998…

Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren…

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV…

El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va…

El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona…

Aquesta església fou una de les parròquies més importants de l’Urgell durant l’edat mitjana Formà part en un principi de la diòcesi de Vic A mitjan segle XII va passar a pertànyer a l’arxidiòcesi de Tarragona És una de les parròquies que consta en la butlla del 1154 del papa Anastasi IV adreçada a l’arquebisbe de Tarragona Se’n té notícia per primera vegada gràcies a una relació de parròquies del bisbat de Vic que s’ha datat cap a mitjan segle XI, en la qual apareix la parròquia d ‘Amalla A l’abril del 1082 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva esposa Ermessenda, senyors de Maldà,…