Resultats de la cerca

Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al final del s IV…

Mort el príncep i abandonada l’empresa tot just iniciada 1376, els navarresos passaren al servei de Jaume dels Baus, emperador titular de Constantinoble i príncep titular d’Acaia i Morea Comandats per Juan de Uturbis, saquejaren els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i s’apoderaren, bé que per poc temps, de Tebes, Livàdia i Atenes, tret de l’Acròpolis 1379 S'establiren després a la Morea 1380, i en difícil equilibri entre grecs i turcs organitzaren un principat, governat de primer per Maiotto Coqueral i després per Pere de San Superano mort aquest 1402, desaparegueren a poc a…

D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova església de…

Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana Professà a l’orde de framenors Urbà VI el designà vicari general seu al patriarcat llatí de Constantinoble Després de la conquesta d’Atenes per Nerio Acciaiuoli 1388, es refugià a Catalunya El 1399 coronà el rei Martí a Saragossa Negocià la pau amb els sards de Brancaleone Doria el 1404, el 1405 amb Joan de Vallterra i el 1406 El 1408 tornà a l’illa amb reforços, i el 1410 participà en la lluita contra els sards el 1411 demanà reforços al parlament català en nom del…

Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus…

Parent de Corrado Lancia i de Roger de Lloria, completà la conquesta de Malta i Gozzo contra els angevins començada per aquest 1283, i en fou fet capità i justicier en nom de Jaume d’Aragó, lloctinent reial a Sicília Més tard obtingué del lloctinent Frederic algunes possessions al territori de Noto Enviat davant el papa Bonifaci VIII per negociar una entrevista d’aquest amb el mateix Frederic II de Sicília, assistí a les reunions d’Anagni, on es tractà la pau i fou projectat el matrimoni, que no tingué efecte, de Frederic amb l’emperadriu titular de Constantinoble 1295 i informà…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…

Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim, que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Bibliografia Riquer, Martí de “Poesía catalana en elogio de Alfonso el Magnánimo” Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti Bollettino del Centro di Studi…

Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’…

El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…