Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Santa Llúcia de Quer (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Situació Una vista de la capella des del costat de ponent És un edifici força simple d’època tardana, molt modificat modernament M Anglada Aquesta església, anomenada també Santa Llúcia de Galobardes, es troba al cantó de migjorn de la vila de Prats de Lluçanès sobre una roca hi ha la torre del castell de Quer arrambada a la roca hi ha la casa pairal de Santa Llúcia i a migdia de la roca, la capella Tot plegat forma un bonic conjunt que domina la part de migjorn de l’altiplà de Prats Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat…
Santa Margarida d’Ardola (Tavèrnoles)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau i un absis G Orriols A l’extrem oriental del terme municipal de Tavèrnoles, vora el Puigdefar, que a 834 m d’altitud domina sobre la cinglera la vall de Sau, es troben les ruïnes, molt difícils de trobar, de l’església de Santa Margarida d’Ardola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,1 —y 45,4 31 tdg 481454 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Vic a Olot per Roda de Ter A pocs quilòmetres de Vic cal agafar la carretera que…
Santa Maria de Solanes (Lladurs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb l’absis, decorat amb faixes llombardes, les quals delimiten grups de tres arcuacions L Prat Santa Maria de Solanes es troba al terme parroquial de Montpolt, a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, propera a Pampe i a la vora de la casa Solanes Mapa 291M781 Situació 31TCG660588 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella fins a la gravera que hi ha sota Ceuró, on, a mà dreta de la carretera, hi ha dos camins, dels quals cal seguir el de mà esquerra Des de Solsona fins aquest trencall hi ha 14,800 km Cal seguir…
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…
Sant Agustí
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), situat al sector des Migjorn, a l’esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura.
Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí , circuït per una muralla ciclòpia habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears Fou declarat monument nacional el 1931
Po
Riu
Riu d’Itàlia que recull les aigües dels vessants de migjorn dels Alps i del N dels Apenins (652 km de longitud i 70 742 km2 de conca).
Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’…
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha…
Sant Miquel de Marsinyac o de Marçanyac (Navès)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, vora el torrent de la Vallanca, el qual davalla per llevant, tocant a la casa Marsinyac Mapa 292M781 Situació 31TCG858575 Al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha, a mà esquerra, el trencall que passa sota el castell de Besora i arriba, amb 7 km, a un encreuament, on cal seguir la pista del mig, tombant sempre a mà dreta, per arribar a Marsinyac amb 4,500 km, que és on guarden les claus de l’església Història Documentalment consta que el 19 d’octubre de 1044 Guilla vengué a Miró,…
Castell de Lles
Art romànic
El poble de Lles és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya, sobre la vall de la Llosa Del que fou el castell d’aquest indret, no en queda pràcticament res exceptuant el que podria ser la base de tres de les seves torres, i que sembla que formen avui dia els fonaments de les cases de cal Fuster, cal Perantoni i la rectoria, enmig del nucli poblacional Ben poca cosa sabem de la història d’aquesta fortificació suposem que fou un castell comtal, per bé que així ho deixa entreveure la concòrdia de l’any 1303 establerta entre Gastó I, comte de Foix, i Jaume II…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina