Situació
M. Anglada
Aquesta església, anomenada també Santa Llúcia de Galobardes, es troba al cantó de migjorn de la vila de Prats de Lluçanès; sobre una roca hi ha la torre del castell de Quer; arrambada a la roca hi ha la casa pairal de Santa Llúcia i a migdia de la roca, la capella. Tot plegat forma un bonic conjunt que domina la part de migjorn de l’altiplà de Prats. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 18,4 —y 49,1 (31 tdg 184491).
Per anar-hi cal agafar el mateix camí que hem indicat per al castell de Quer. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al costat de castell satèl·lit de Quer. Fou sempre una capella dependent dels senyors del castell de Quer o, com és avui, dels amos del mas Santa Llúcia que substituí el castell.
El castell d’Oristà es documenta a partir de l’any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i a la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat de Manresa, al castell d’Oristà. El castell de Quer apareix esmentat l’any 1056, quan Ermessenda de Balsareny, muller de Sunifred II de Lluçà deixà al seu fill Ramon, levita, tot l’alou dit Quer (Cher), amb edificis, terres i pertinences.
L’església no fou edificada fins la segona meitat del segle XIII per un membre de la família Lluçà, que tenia el castell en feu dels bisbes de Vic, ja que fou Pere d’Oló, fill de Miró de Lluçà, qui edificà la capella de Santa Llúcia de Quer. En el testament que feu aquest l’any 1297 donà a la capella de Santa Llúcia de Quer, que ell havia edificat, el dret o tribut de la tasca de pa i vi dels termes del castell de Quer per al sosteniment del seu culte.
Els senyors del castell seguiren tenint cura del culte de l’església, que passà a la família Galobardes, la qual devia ésser la propietària del mas veí. L’església es troba en bon estat de conservació i ben agençada i s’hi celebra culte esporàdicament; concretament en un aplec que se celebra cada any el 13 de desembre, molt poc concorregut. (APF-ABC)
Església
Tal com dèiem en parlar del castell, tot plegat formava un conjunt que malauradament fou molt modificat el segle XVIII. Avui, tot i que hom pot intuir la magnificència del castell i la capella, s’ha perdut una part important del seu caràcter original.
Baixant des del jardí que rodeja la torre hom troba el terrat i les parets nord i oest de la capella. Per la paret de tramuntana i per una porta quadrada es pot entrar al cor de la capella. Per les escales de ponent es baixa a l’entrada de la capella, situada a occident.
La porta d’entrada té un arc de mig punt amb unes bones dovelles regulars; sobre la porta hi ha un ull de bou i la façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dos finestrals rectangulars.
L’església és d’una sola nau rectangular, coberta amb volta d’aresta i una finestra alta de doble esqueixada al fons.
Les parets interiors han estat revestides amb lloses de pedra picada, amb especejament plafonat, fins al començament de la volta i coronades d’una cornisa aixamfranada. Aquesta modificació és recent. El carreu regular de la volta fou rejuntat amb morter a junta refosa. L’altar i les imatges corresponen a la modificació.
A mà esquerra del presbiteri, tancat amb reixes de ferro forjat, noves, hi ha una sagristia soterrada sota el terrat superior. (JSV)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Santa Llúcia de Quer, a Prats de Lluçanès, “Full Diocesà”, núm. 3227, Vic 18 de febrer de 1973.