Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau i un absis.
G. Orriols
A l’extrem oriental del terme municipal de Tavèrnoles, vora el Puigdefar, que a 834 m d’altitud domina sobre la cinglera la vall de Sau, es troben les ruïnes, molt difícils de trobar, de l’església de Santa Margarida d’Ardola. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 48,1 —y 45,4 (31 tdg 481454).
Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Vic a Olot per Roda de Ter. A pocs quilòmetres de Vic cal agafar la carretera que porta al parador nacional de Vic. Cal passar pel castell de Savassona, que hom deixa a mà dreta. A partir d’aquí s’ha d’agafar el tercer camí carreter que hom trobarà a mà dreta, el qual passa per la casa de Coromines i arriba a Cal Sabater, que es troba situada sota el Puigdefar. Si anem continuant arribarem a un collet on hi ha uns camps conreats, lloc des d’on es comença a veure el paisatge del fons amb el castell de Tavertet. En aquest moment hom s’endinsa en el bosc per un corriol, en direcció al Puigdefar; aquí mateix, bé que invisible de lluny, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Margarida. (GOP)
Història
Una foto de la capella tal com era al començament del segle XX.
Arxiu Artestudi
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Savassona, al lloc d’Ardola. Sempre fou una capella rural d’aquest indret però dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau.
L’església apareix documentada l’any 1064. Aquesta església fou una capella rural que servia per al culte dels habitants d’aquesta contrada; es trobava civilment vinculada al castell de Savassona i en l’aspecte religiós depenia de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau. Únicament s’intentà variar aquesta situació l’any 1855, quan es pretengué elevar la capella a la categoria de sufragània; però aquest desig no es complí i seguí com a simple capella.
L’any 1936 fou abandonada i paulatinament s’anà degradant fins que vers l’any 1945 s’ensorrà. A partir d’aquest moment la seva situació és la de pura ruïna sense cap previsió que aquest procés es deturi. (APF-ABC)
Església
De l’edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.
La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui també és esfondrat.
La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva arrencada.
La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.
El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.
A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple vista.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions, poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat. (GOP)