Resultats de la cerca

El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines

Descobrí el monofosfat cíclic d’adenosina AMPc i demostrà el seu paper en el mecanisme d’acció química de les hormones teoria del segon missatger l’hormona primer missatger activa el sistema d’adenilciclasa de la superfície cellular això determina la producció d’AMPc a l’interior, el qual segon missatger activa l’enzim responsable de l’efecte final Rebé el premi Nobel de medicina el 1971

Fou membre i diputat 1931 del partit laborista i dugué a terme una intensa activitat a favor de les idees pacifistes programades a The Great ilusion 1910 que obtingué una gran difusió Fou també editor del “Foreign Affairs” entre el 1929 i el 1931 i autor de nombrosos assaigs d’economia, sociologia i política El 1933 li fou concedit el premi Nobel de la Pau

Estudià al Swedish Normallyceum, i el 1927 es graduà a la Universitat de Hèlsinki Des del 1946 fou cap del departament de neurofisiologia de la facultat de medicina de l’institut Karolinska d’Estocolm El 1967 li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs i descobriments sobre la fisiologia de la visió i el control de les neurones motores

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Professor a diverses universitats dels EUA i membre de les principals societats científiques internacionals, ha fet recerques notables sobre física teòrica i ha publicat nombrosos articles Els seus treballs sobre la superconductivitat, efectuats amb la collaboració de J Bardeen i JR Shrieffer, constitueixen l’anomenada teoria BCS i li valgueren la concessió del premi Nobel de física l’any 1972, compartit amb els seus dos collaboradors

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls