Resultats de la cerca

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973…

Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual…

Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…

Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la…

Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la…

Professor a les universitats de Harvard 1945-70, Oxford 1970-80 i Nova York des del 1991, fou president de l’American Psychological Association 1965-66 Influït per Jean Piaget, l’escola soviètica i el culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició Hi destaquen les idees de categorització i d’adquisició de conceptes Entre altres obres, és autor de A Study of Thinking 1956, en collaboració amb JJ Goodnow i GA Austin  The Process of Education 1960  Studies in Cognitive Growth 1966, en collaboració amb RR Olver i PM…

Fou alumne i membre del cor de la catedral de Canterbury Continuà la seva formació musical al New College d’Oxford on el seu germà Stephen era organista i, posteriorment, a la Royal Academy of Music Del 1835 al 1882 ocupà el lloc d’organista de la Saint George Chapell de Windsor Allà fundà la Windsor Glee and Madrigal Society i la Windsor and Eton Choral Society Fou nomenat sir el 1871, després de compondre l’obra Festival March amb motiu del casament de la princesa Louise La major part de la seva producció se centrà en la música litúrgica, i els seus oratoris seguiren els models…

Estudià amb W Croft, B Gates i JCh Pepusch a Oxford i formà part del cor de la capella reial El 1753 esdevingué organista a York Minster i l’any següent en fou nomenat director del cor El 1756 Jordi III el nomenà organista i compositor a la capella reial, institució que dirigí des del 1757 fins al 1780 El 1757 obtingué el doctorat en música a Cambridge Gran part de la seva producció fou música religiosa, però també compongué nombroses obres per a orgue i clavicèmbal dinterès contrapuntístic Escriví així mateix un tractat de cant i el que es pot considerar un dels primers mètodes…

Rebé les primeres classes de música de l’organista John Walter El 1693 era alumne de H Purcell i el 1694 fou nomenat organista al New College d’Oxford Arribà a ser organista a la capella reial el 1708 i segon compositor el 1714 Des del 1715 fou també organista de Saint Martin-in-the-Fields Autor de considerable talent, conpongué música per a l’escena, odes i cançons i música sacra i instrumental Entre les seves obres escèniques cal destacar The Judgment of Paris 1701 i The Tempest 1712 Pel que fa a la producció religiosa, són notables els seus trenta anthems La característica…