Resultats de la cerca

Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via Domitia, la…

Amb seu a Barcelona, fou creada per  Joaquim Amat-Piniella i altres exdeportats Té com a objectiu treballar a favor de la memòria de les persones que, en acabar la Guerra Civil Espanyola, creuaren la frontera catalanofrancesa camí de l’exili i que més tard patiren la deportació als camps nazis La referència de Mauthausen  al nom es deu al fet que aquest camp de concentració fou el que reuní el nombre més gran de deportats de la Segona República Espanyola, bé que l’associació acull indistintament exdeportats de tots els camps nazis Amb els anys, també ha crescut el nombre d’associats que no…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…

Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90, José Luis…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián…

Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé…

La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc…

Professionalment inicià la seva trajectòria en els anys setanta Ha investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica, i ha dut a terme en nombrosos projectes gràfics, a la vegada que ha participat en la creació d'espais i de projectes culturals Dedicat també a la docència, ha estat professor del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA 1979-2007 Entre d'altres, ha estat president de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG 1997-2002, vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny FAD 2001-05, vicepresident 2010-12 i i membre del Consell Rector de…