Resultats de la cerca

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…

Es tracta d’un repertori de regestos documentals dels registres de cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que constitueixen una continuació del que publicà Jesús Ernest Martínez i Ferrando amb el títol de Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia contenida en los registros de la Cancillería Real 1934

Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas destacà…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…

Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el Govern Civil,…

Impulsà la creació d’un museu a Manises i d’una escola de dibuix per a fomentar la indústria de ceràmica local Escriví diversos treballs de tipus històric, alguns dels quals –com ara La cerámica en la provincia de Castellón , Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia o Historia de las matemáticas del siglo XVII y en particular de D Vicente Tosca– restaren inèdits Això no obstant, en publicà d’altres La cerámica apuntes para su historia 1894, La música su historia, instrumentos, sonido y escalas 1894 i Pallantia Vulgo Valencia, la Vieja su historia, su río Turia y el Palancia, sus…

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha publicat…

Llicenciat en filologia clàssica, el 1923 ingressà a la congregació de Missioners dels Sagrats Cors Fou ordenat de prevere el 1931 Es dedicà a l’ensenyament i fou arxiver del santuari de Lluc, del qual ordenà tot el fons documental Com a músic, compongué, entre d’altres, el propi de la missa de la Mare de Déu de Lluc, Oremus pro Pontifice nostro, Panes vitae i adaptacions de textos lullians La seva tasca com a investigador se centrà en la història i la toponímia del terme d’Escorca i del santuari de Lluc Publicà nombrosos articles en les revistes Comunicació-Lluc , Bolletí de la Societat…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…

Soci del club d’esgrima La Salle Bonanova, s’especialitzà en floret Fou campió de Catalunya 1973 i guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya de floret Participà en la fundació de l’Academia Española de Maestros de Armas 1978 Entre els seus deixebles més destacats es troben Miquel Roca, Beatriz Giró i Itziar Mañá