Resultats de la cerca

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889…

La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…

Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…

La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona…

La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…

La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…