Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
Jordi Baillat
Medicina
Metge.
Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest
creuer

Planta de creu llatina
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
Manuel Companys i Maldonado
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd
Francesc de Paula van Halen
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona i a Madrid, on residí Conreà la pintura d’història Batalla de Las Navas de Tolosa , Madrid, Palacio del Senado i el paisatge convencional El Escorial , Palacio de Aranjuez Hom destaca el seu Hússar de la reina Madrid, Museo Romántico Féu diverses sèries de litografies, entre les quals España pintoresca y artística Madrid 1847
Guifré I de Girona
Història
Vescomte i comte de Girona.
Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850 Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848 El seu govern no anà més enllà del 853
Torneig Midi-Pyrénées
Altres esports de pilota o bola
Competició internacional de pilota.
Dedicat a la pala i la paleta de cuir en totes les categories, es disputa des del 1998 de manera alternativa a Tolosa i Barcelona, al pavelló de la Vall d’Hebron S’hi enfronten la selecció de Catalunya i la Lliga Midi-Pyrénées El 2012 Catalunya aconseguí la dotzena victòria global, per una dels francesos
Aragó Boxing Club
Boxa
Club de boxa de Barcelona.
Pioner de la boxa catalana, els seus púgils destacaren durant els anys trenta El 1931 canvià de seu social i acceptà l’oferiment del Catalunya Atlètic Club per entrenar a les seves installacions sota la direcció de l’excampióCasimir Zaragoza El 1934 participà en una vetllada pugilística contra una selecció de boxejadors amateurs francesos a Tolosa
Les mostres d’arquitectura mendicant del Llenguadoc
Art gòtic
L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…
Migdia-Pirineus
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
Estefania de Provença
Història
Filla, segurament la gran, del vescomte Gilbert I de Millau i de la comtessa Gerberga de Provença.
Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina