Resultats de la cerca
Es mostren 2462 resultats
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran…
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per…
Sant Joan de Lilla (Montblanc)
Art romànic
El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre…
Castell de Bonner (Gósol)
Art romànic
D’aquest castell no queda cap rastre només el coneixem per la documentació, per altra banda bastant escassa Això fa pensar que la seva importància devia ser minsa Malgrat que no se n’hagi trobat cap element, creiem que cal ubicar-lo en el lloc anomenat Bonner, al Riu de Valls, on avui només queda l’església de Santa Margarida, gairebé enrunada L’única referència al castell de Bonner la tenim en un document bastant tardà, car data ja del segle XIV El dia 21 de juny de l’any 1309 a Salou, Sibilla, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà i el rei Jaume II, signaven un…
Gaetano Latilla
Música
Compositor italià.
Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…
Francesc España
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i…
Amosis
Història
Primer faraó de la dinastia XVIII (1570 — 1546 aC).
Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al principat de Kuš…
crossopterigis
Ictiologia
Subclasse de peixos teleostis, quasi tots fòssils del Devonià, dels quals hom només coneix el gènere vivent latimeria o celacant, trobat per primera vegada el 1938 a les costes de les illes Comores.
Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis
Seana

Seana
© Fototeca.cat
Barri
Antic terme i barri del municipi de Bellpuig (Urgell), situat al N de la vila, entre les terres d’Anglesola, Barbens i Castellnou de Seana, drenat per la riera de la Coma.
Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del castell de Seana,…
la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina