Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
mont Nimba
Muntanya
Muntanya (1.752 m) que s’alça al límit entre Guinea, Libèria i Costa d’Ivori. El 1981 fou declarada Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Arxivística i biblioteconomia 2012
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de…
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició
riu subterrani de Puerto Princesa
El riu subterrani de Puerto Princesa
Lawrence Craft (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Riu
Riu subterrani de la província de Palawan (Filipines); tot l’entorn és declarat parc nacional i està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1999.
Santa Sofia
Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
parc natural dels Ports
Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Chichén Itzá
El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…