Resultats de la cerca

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…

Fundat a l’agost del 1948, tingué com a precedent la Penya d’Escacs Olot, creada uns mesos abans El 1958 s’inscriví en campionats catalans federats i deu anys després començà a oferir cursos d’escacs, amb professors com Antonio Medina, Olaf Ulvestad o João Cordovil A partir del 1976 fomentà els escacs entre els escolars Aquell any es proclamà campió de Catalunya i, el següent, campió d’Espanya de segona divisió Durant uns anys jugà en l’elit del Campionat d’Espanya, del qual resultà subcampió el 1980 Juga habitualment a primera divisió catalana Entre el 1965 i el 1976 organitzà el Torneig…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les terres, que permeten veure que es tractava d’una església d’una…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’…

El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…

En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…

És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb condició…

Situació Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija Mapa 35-11 254 Situació 31TCG968744 Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades JBolòs A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble…