Situació
Vista exterior de l’església, amb la façana de ponent, on hi ha oberta la portad’entrada.
F. Tur
L’església de Sant Pere és el temple del poblat dels Vilars, de masies escampades, situat al cantó més meridional del terme, a mà dreta del riu Arnera, al sud-oest del cap de municipi. L’antiga parròquia pertanyia a un poblat de masies escampades.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG778909.
Per anar-hi cal situar-se a la vila de Maçanet de Cabrenys i agafar el camí que porta a Oliveda. Un cop passada l’església d’aquesta població, un camí que hi ha a mà dreta continua vers el coll d’Oliveda, passat el qual hi ha l’església de Sant Pere dels Vilars, a mà esquerra d’aquest camí. Des de Maçanet hi ha uns 5 km. (JBH-MLIC)
Història
Del lloc anomenat el Vilar (ipso Villare) i la seva església de Sant Pere, ja n’hi ha referències els anys 951, 952, i 954, quan hom anomena “Sancto Petri de Vilare hoc est dicitur Gavarre”. El mas anomenat la Gavarra és vers ponent de l’església. Hi tenia un alou el monestir de Sant Pere de Camprodon per donació del comte Guifré de Besalú.
El clergue Guiu, gran terratinent de l’època, en el testament de l’any 982, deixà a l’església de Sant Pere del Vilar d’Oliba o Vilar Olibà la propietat del mateix lloc que ja havia cedit en vida. També donà a la seva germana Ermeldes el seu alou del mateix Vilar d’Oliba llevat de la part que pertanyia a l’església de Sant Pere. També donà al seu nebot Guillem un altre alou de la vil·la Oliba.
L’any 1116 en una butlla del papa Pasqual II era confirmada al monestir de Santa Maria de Vilabertran la possessió de “Sancti Petri de Vilare Olivario”.
En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és esmentada l’església de “Villario Olibano”. En les relacions del Llibre verd de la seu de Girona figura la parròquia de Sant Pere de “Villario de Olibano”, i en els nomenclàtors del final del segle XIV és anomenada la parròquia de “Sancti Petro de Villario”. Al segle XVII havia perdut la funció parroquial i s’havia convertit en una de les sufragànies de Sant Cristòfol dels Horts. L’any 1364 el monestir de Vilabertran adquirí al rei les jurisdiccions civil i criminal de Sant Pere de “Villar Olivario”.
Com hem vist, el plural del topònim en la seva forma actual (els Vilars) no apareix en la documentació antiga on sempre el trobem com el Vilar, dit d’Oliba o Olibà, afegitó (antropònim) que s’ha perdut. (JBH)
Església
L’església de Sant Pere dels Vilars és un edifici de dimensions reduïdes, d’origen preromànic, d’una sola nau amb absis de planta trapezial.
L’absis, que correspon a l’obra preromànica, té una volta de canó, de perfil una mica ultrapassat a causa del carregament imperfecte amb els murs que la suporten. Hi ha un arc triomfal ben destacat, que clou a un nivell més baix que aquesta volta i recolza en ferms pilars, la qual cosa marca una pronunciada divisió entre el santuari i la nau. Aquest arc és de mig punt, molt lleugerament ultrapassat, fet amb dovelles ben tallades i polides, de poca amplada; arrenca d’unes impostes prominents, de secció de pla i bisellades, llises. Els muntants han estat construïts amb carreus.
L’absis és il·luminat per dues finestres de doble esqueixada, una al mur de llevant i l’altra al de migdia.
L’obertura d’aquest absis i arc triomfal és marcadament descentrada vers tramuntana respecte a l’eix de la nau. Aquesta nau té una volta apuntada, seguida. La façana de ponent és un gros mur que s’eleva sobre el nivell de la coberta de la nau; té una porta refeta modernament i, al damunt, una espadanya de tres pilars fets amb carreus, closos per dos arcs, també moderns.
L’aparell a la cara externa dels murs té sectors amagats per rastres d’arrebossat; l’interior ha estat repicat. L’absis fou construït amb blocs de granit només trencats o sense cap treball, de mida petita i mitjana, lligats amb abundant morter que és ben visible als junts; creen un aparell molt irregular, només amb tendència a la sedimentació horitzontal.
És molt probable que la major part de la nau pertanyi a una reforma tardana, de datació difícil; hom pot deduir el carregament irregular amb l’absis, l’anormal relació de les cobertes (a l’exterior una mica més alta la de l’absis) i l’aparell visible, descurat i amb molts rebles. És possible que els murs laterals antics hagin estat engruixits, ja que, sobretot a tramuntana, una gran part de l’aparell que hom pot veure a la cara externa podria ser coetani de l’absis.
Per les característiques formals, l’absis, amb l’arc triomfal, és una obra pròpia de l’arquitectura preromànica rural, anterior al mil·lenni. Cal destacar la semblança d’aquest arc triomfal amb els d’altres petits temples preromànics de l’Empordà, com Palol Sabaldòria. També s’ha opinat però, a favor d’una datació posterior.
Hom s’ha fonamentat per datar aquesta capçalera després del segle X només en l’existència de finestres de doble esqueixada i no pas d’un sol biaix. Tanmateix, considerem força probable que l’estructura actual d’aquestes obertures respongui a una reforma. Aquesta circumstància sembla clara pel que fa a la finestra meridional, a causa de les irregularitats de l’aparell de l’entorn. A la de llevant és significativa la diferència entre l’arc del vessant intern, de petites llosetes en ventall, d’aspecte arcaic, i l’extern, amb un aparell fet amb més cura i amb dovelles petites, però escairades, que deu correspondre a la reforma.
L’església havia romàs abandonada i hom hi feu una senzilla restauració els anys setanta per iniciativa particular; si bé hi ha algun detall discutible, es pot dir que el resultat ha estat força correcte. (JBH)
Pica
L’església conserva una antiga pica baptismal que ha estat col·locada al centre de la nau. És tallada en un sol bloc de pedra, en forma de copa ovoide, molt bombada i sense peu, amb una base plana. Té una alçada de 82 cm i un diàmetre superior de 78 cm. És completament llisa i polida, sense cap mena d’ornamentació.
L’extrema simplicitat de la peça impedeix qualsevol intent d’aproximació cronològica. Com a hipòtesi, la podríem considerar una obra senzilla, rústega i funcional d’època romànica, potser tardana. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, “Revista de Gerona” XX’, núm. 72, Girona 1975, pàgs. 42-43.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 259-260 i 264.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 272.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, “Textos i Estudis de Cultura Catalana”, núm. 3, Barcelona 1983, pàgs. 207-208.