Resultats de la cerca

Debutà en l’alta competició el 1999 Guanyà el Campionat Internacional d’Anvers 1999 i, el mateix any, es proclamà campió del món individual –en la categoria de menys de 80 kg– i per equips Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya 2002 en talla mitjana Fou tercer en la Copa d’Espanya IFBB 2008 en la categoria de pes pesant

Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya

Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament Les seves obres escèniques, Le futur de province 1825, Le mari de circonstance 1836, foren estrenades a Anvers i a Brusselles Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale 1860

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515

Obtingué el rècord de Catalunya de 4 × 100 m amb l’equip Institut Escola de Barcelona 1936, amb un temps de 58,4 s L’esclat de la Guerra Civil Espanyola no impedí que fos una de les poques noies catalanes que participaren, juntament amb Carme Ribé en l’Olimpíada Popular, disputada a la ciutat belga d’Anvers, el juliol del 1937, en què un equip català participà en nou disciplines

La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk

Ha estat atribuïda a Diego Hurtado de Mendoza, a Lope de Rueda, a Alfonso de Valdés i a Sebastián de Horozco Hom la considera l’arquetip de la novella picaresca Relata les aventures de l’acompanyant d’un cec que serveix també altres amos Redactada en primera persona i en llenguatge planer, és un retrat satíric de la societat de l’època Una segona part, impresa a Anvers 1555, té un caràcter molt diferent

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen