Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera

Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els…

En la seva infància i joventut vagabundejà tot seguint les migracions dels grangers empobrits del sud dels EUA cap a Califòrnia Les seves nombroses cançons, de caire realista i reivindicatiu, reflecteixen aquesta experiència i, en general, els aspectes més pobres dels EUA El seu repertori, molt ampli i arrelat en la tradició de la música popular nord-americana, tingué una gran importància en el renaixement folk i influí en cantants posteriors, entre els quals Bob Dylan Do-re-mi, Pastures of Plenty, Vigilante Man i Vanzetti's Letter són algunes de les seves cançons més conegudes

Vida i obra És autor de set poesies de caràcter amorós conservades al manuscrit espanyol 225 de la Bibliothèque Nationale de París, clarament escrites en català oriental, que giren entorn de dos pols temàtics la laudatio de la dama i la reflexió sobre la naturalesa de l’amor i sobre els aspectes psicològics i ètics de l’enamorament Aquestes composicions configuren un breu cançoner que es presenta amb un cert aire de cicle poètic i amb clares influències de Jordi de ↑ Sant Jordi i d’ Ausiàs ↑ Marc Bibliografia Riquer, M de i Badia, L 1986 Vegeu bibliografia

Té la finalitat de promoure i valorar l’esportivitat del caçador, i els valors naturals i l’ensinistrament del gos La prova es desenvolupa en un terreny adient, amb caça salvatge o sembrada perdius i faisans Cada caçador amb el seu gos, en un torn de vint minuts, pot utilitzar quatre cartutxos per abatre dues peces puntuables L’acompanyen tres jutges que el puntuen, en positiu o negatiu, sobretot en tres aspectes fonamentals la conducta del caçador respecte a la peça de caça i el gos, el tir i la conducta del gos Hi ha campionats d’àmbit social, territorial, estatal i…

El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…

El reconeixement d’aquesta forma de negociació de les condicions laborals ha donat lloc a la promulgació de normes legals específiques per canalitzar les aspiracions d’ambdues parts