Resultats de la cerca

La fase de dilatació és la primera del part, durant la qual es produeix l’obertura del coll uterí i es modifiquen d’altres estructures, fets imprescindibles perquè el fetus pugui sortir a l’exterior Es considera que aquesta fase s’inicia quan el diàmetre de l’orifici que comunica l’úter amb la vagina és de 3 cm i s’acaba quan ateny els 10 cm, diàmetre suficient per a permetre la sortida del fetus Així, doncs, en aquesta fase les contraccions uterines van produint una modificació progressiva del coll de l’úter, fins que permet la sortida del fetus El procés de dilatació en les…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i…

La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…

El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…

Creix espontàniament i hom en fa en jardins, al sud d’Europa

Viu a l’Àfrica occidental, i especialment a la conca del riu Congo

Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic

Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable

El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània