La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares. És elaborada en les cèl·lules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell. A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme. Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància. La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac.
Una certa quantitat de suor és drenada constantment a la superfície cutània, on es barreja amb el sèu i, progressivament, es va evaporant. D’aquesta manera, en condicions normals, hom elimina cada dia mig litre de suor aproximadament.
La quantitat i la composició de la suor no són sempre les mateixes, perquè la secreció és regulada pel sistema nerviós. De fet, la regulació de la suor depèn, d’una banda, del sistema nerviós vegetatiu, que controla les funcions dels òrgans interns i, de l’altra, directament del sistema nerviós central.
El sistema nerviós vegetatiu modifica la secreció de suor d’acord amb la temperatura corporal, que s’ha de mantenir sempre constant dins uns certs límits. Un nucli cerebral, anomenat hipotàlem, detecta els canvis de temperatura de l’organisme. Quan la temperatura del cos augmenta, les cèl·lules de l’hipotàlem desencadenen un estímul que, a través dels nervis, arriba fins a les glàndules sudorípares. Aleshores, l’estímul nerviós procedent de l’hipotàlem actua sobre les glàndules sudorípares i fa que s’incrementi la producció de suor. L’objectiu d’aquest procés és de disminuir la temperatura de l’organisme, la qual cosa s’aconsegueix gràcies al fet que l’evaporació de la suor que cobreix la pell refreda la superfície del cos. Quan la temperatura ambient és molt elevada, l’estímul del sistema nerviós vegetatiu pot fer que la secreció de suor arribi a ésser d’1,5 l en una hora.
Aquest increment de l’activitat de secreció es manifesta especialment en les glàndules sudorípares de la cara i la part alta del tronc. Així, diverses parts del cos són les primeres a quedar cobertes de suor en ésser exposades a temperatures elevades o quan hom realitza una activitat física intensa que augmenta la temperatura corporal. Quan la secreció de suor s’incrementa, n’és modificada la composició per tal d’evitar la pèrdua de substàncies necessàries per a l’organisme. Així, per exemple, en augmentar la secreció de suor es reabsorbeixen sals en el conducte excretor, principalment clorur sòdic. Aquest mecanisme permet de regular la concentració d’aquestes substàncies a l’interior de l’organisme. Però malgrat la seva funció reguladora, la pèrdua excessiva de suor pot arribar a provocar pèrdues importants de clorur sòdic que podrien trastornar el funcionament orgànic. Així, quan hom sua molt és aconsellable que hom ingereixi suplements de sal.
El sistema nerviós central modifica la secreció de suor, condicionat per diversos factors psíquics. Així, l’activitat mental i especialment les emocions intenses i l’estrès incrementen la sudació, que en aquest cas és més accentuada en les glàndules sudorípares dels palmells i les plantes dels peus.