Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
Josep Cruz i Moratones

Pep Cruz en una escena de l’obra Una història Catalana (2011)
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor i director teatral.
De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…
Ponç VI d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1313-22).
Fill segon i successor de Ponç V i Marquesa de Cabrera Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S’uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà…
Organització política de la Garrotxa
El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…
els Omells de na Gaia

El poble dels Omells de na Gaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…
Ignacio Díez Campo
Natació
Nedador.
Especialitzat en les proves de fons, s’inicià al Reus Esportiu i posteriorment nedà pel CN Reus Ploms 1986-92, el CN Metropole Canàries 1992-94, el CN Sabadell 1994-98, el CN Terrassa 1998-99 i, ja en categoria màster, novament al CN Sabadell, des del 2003 Els seus principals entrenadors foren els holandesos Bas Stam i Paulus Wildeboer, i Joan Fortuny Entrenà a la residència Blume i al CAR de Sant Cugat En l’àmbit internacional, els seus millors èxits foren les medalles de bronze de 1 500 m lliure al Campionat d’Europa júnior 1991, la de plata a la Copa del Món en 25 km 1997 i l’…
Club Natació Atlètic
Natació
Club de natació de Barcelona.
Fou fundat l’any 1913 per iniciativa d’Esteve Candell Nogués El seu objectiu esportiu principal fou la natació, amb les variants de salts i waterpolo, tot i que també fou pioner en la pràctica del rugbi i del patí de vela Se situà als Banys Orientals de la platja de la Barceloneta Fou fundador de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Abans que es constituís la federació catalana, organitzà els tres primers Campionats de Catalunya de natació 1918-20 al port de Barcelona El primer nedador olímpic fou Santiago Ulió, que participà als Jocs Olímpics de París 1924 L’any 1926…
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (II) de Montcada—.
Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i intervingué en el…
Fernando Marín
Literatura
Editor i escriptor basc en llengua castellana.
A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en…
Eva
Detall de la decoració pictòrica de l’absis central de l’església de Sant Martí Sescorts, conservada al Museu Episcopal de Vic, on surt Eva
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…
el Pla del Prat
Cim
Cim dels municipis de l’Esquirol (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina