Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Fèlix Cagé
Teatre
Escenògraf francès, deixeble de Charles Antoine Cambon.
A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
Controls i cura immediats després del naixement
Acabat de néixer, l’infant se sol traslladar en una zona de la sala de parts especialment destinada al control mèdic Com a primera mesura, es treuen de la boca i les fosses nasals les mucositats o les restes del líquid amniòtic que li puguin dificultar la respiració, mitjançant l’aplicació d’un catèter unit a una bomba d’aspiració Seguidament, se n’avalua l’estat en néixer i se li practiquen les primeres cures
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint…
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
ombrel·la

A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
Bartomeu Mestre i Mestre
Psiquiatria
Literatura catalana
Metge psiquiatre i escriptor.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
Pont de Cabassers
Art romànic
Situació Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora ECSA - JJ Menchón Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora Mapa 32-17444 Situació 31TCF074686 S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef T-702 Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont Pont Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu S’assenta sobre la penya viva per on…
Els gobiesociformes: xucladits
Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina