Resultats de la cerca

Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…

Tenen formes geomètriques, amb una simetria íntimament relacionada amb els elements de simetria del cristall complet Poden servir per a deduir la veritable simetria del cristall

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…

Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…

Presentació i situació dels conjunts La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres principals nuclis de peces escultòriques…

Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…

L’esment més antic de la parròquia de la vila de Bellpuig es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on consta el prevere de Bellopodio Al llarg del segle següent es té notícia dels seus clergues i consta que el 1306 era de provisió dels Anglesola, dret que passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig Per les visites pastorals dels anys 1332 i 1425, se sap que els altars de l’església eren els de Sant Nicolau, Sant Joan, Sant Pere, Santa Anna i Tots els Sants Com a església matriu en depenia la capella de Sant Bartomeu amb la seva confraria i…

Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació…