Resultats de la cerca

De caràcter privat, assessora el govern federal en qüestions de ciència i tecnologia Forma, amb la National Academy of Engineering, l’Institute of Medicine i el National Research Council, una institució coordinada

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com…

Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…

Es la continuació de l’obra social desenvolupada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a partir de la Fundació “la Caixa”, establerta el 1983 i dissolta el 2014 Consta de diverses divisions A grans trets, els grans àmbits d’actuació són l’acció social, l’educació i la recerca, i la cultura i la ciència L’acció social impulsa projectes de voluntariat, contra l’exclusió social, la pobresa i la violència domèstica, l’atenció a la gent gran amb una seixantena de centres propis a tot l’estat i la collaboració en prop de 600 i a la infància, la integració laboral i la salut, entre d’…

Fou un dels portaveus dels nous corrents de la ciència històrica i tingué una considerable influència internacional a Catalunya influí, cap al 1950, sobre el grup format entorn de Jaume Vicens i Vives

Treballà en un observatori molt ben equipat, annex a la Dār al-ḥikma ‘Casa de la ciència’, fundada al Caire pel califa al-Ḥākim El 1007 acabà i dedicà al califa unes taules astronòmiques

Fou ministre de cort del sobirà qarakànida Bugra Khan És autor del Qutadgu-bilig ‘La ciència de la felicitat’, escrit cap al 1070, que constitueix el primer poema islàmic escrit en una llengua turquesa

Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’…