Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Oriol Combarros Vilaseca

Oriol Combarros Vilaseca
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Com a júnior guanyà la medalla de bronze en cavall amb arcs en l’europeu del 1998 Fou campió d’Espanya d’anelles 2002 i de cavall amb arcs 2003 i formà part de la selecció espanyola absoluta entre els anys 2001 i 2004, participant en els Jocs Olímpics 2004, els Campionats del Món 2001, 2003 i els Campionats d’Europa 2002, 2004 En els Jocs Olímpics aconseguí el desè lloc per equips i el 37è en la classificació individual També aconseguí un bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001
Carlos Domínguez Fernández
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008
Matías Díaz Sangiorgio

Matías Díaz Sangiorgio
CT CASTELLDEFELS
Pàdel
Jugador de pàdel.
El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina
Carles Maria Pajarón del Amo
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de velocitat.
Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921
Lluís Salvans i Bonet
Veterinària
Veterinari.
Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos
tíbia
Música
Instrument de vent de doble llengüeta del món romà, de tipus i funcions similars a l'aulos grec, generalment construït amb secció cònica i doble cos divergent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
Albrecht von Haller

Albrecht von Haller
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Literatura
Medicina
Anatomista, fisiòleg, metge, botànic i poeta suís.
Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques
roca sonora
Música
Instrument de percussió utilitzat en determinats rituals de cultures primitives.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals
llengüeteria
Música
En l’orgue, conjunt de tots els jocs (joc) la producció del so dels quals es fa bàsicament mitjançant una llengüeta i un ressonador.
Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina