Resultats de la cerca

Situació Un aspecte d’aquesta torre, força malmesa, construïda entorn d’una torre anterior de tàpia, probablement d’època islàmica ECSA - F Baltà Torre situada a l’extrem d’un altiplà i, segurament ja a l’alta edat mitjana, damunt d’un dels passos que permeten de comunicar la conca del Llobregós amb la contrada d’Artesa de Segre i amb Balaguer Mapa 33-13 328 Situació 31TCG455399 De la carretera que va de Ponts a Artesa de Segre, poc abans d’arribar al Gos, surt a mà dreta una pista que porta cap a la Força Ja en plena pujada, hem d’agafar la pista de l’esquerra Poc després, el camí ens…

Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi

El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…

L’inventari següent inclou un seguit de peces d’escultura arquitectònica de procedència diversa, sovint desconeguda Destaca el conjunt de capitells conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona Capitell MHCB, núm d'inv 9889 Aquest capitell pertany al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, amb el núm d’inv 9889 Actualment és al Dipòsit Municipal Es tracta d’una peça trobada a Barcelona El capitell, de pedra calcària i del tipus corintitzant, es troba en molt mal estat i sembla que la base fou rebaixada per tal que encaixés amb una altra peça Fa 50 cm d’alçària i…

El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols És conegut a diferents pobles d’Europa Països Baixos, Anglaterra i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ésser curts 40 cm i gruixuts 4 o 5 cm i on hom sap que existia al segle XVI Sembla tenir l’origen, o un precedent, en el ball d’espases ja practicat pels grecs en temps de Plató Rep també el nom de ball de bastonets , especialment quan els bastons són més lleugers i les figures del ball més simples

Tenen el cos molt llarg, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals, excepte en una zona prominent situada darrere el cap, on la pell és llisa i sota la qual hi ha les restes de la closca Habiten en zones molt humides, i són perjudicials per a l’agricultura, puix que s’alimenten de fulles de plantes conreades Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucós pel sòl Les espècies Agrion rufus , d’uns 10 cm de llargada, i Agriolimax apestis , de 7 cm, són comunes als Països Catalans

S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina

La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació

Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…

Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més Les restes de…