Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Literatura catalana
Polític austriacista i guerriller, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…
,
Sant Llorenç del Penedès
Art romànic
Situació Dos detalls de la decoració en relleu de la pica baptismal, amb figures geomètriques, humanes, vegetals i arquitectures figurades ECSA - R Aceña L’església es troba situada dins el poble de Llorenç del Penedès, del qual és la parroquial Mapa 35-17447 Situació 31TCF789715 El poble de Llorenç es troba a 7 km del Vendrell i és perfectament comunicat per l’autopista A-7 i per la carretera comarcal que enllaça el Vendrell amb Sant Jaume dels Domenys i el Montmell SFM-ALS Història L’actual església parroquial de Sant Llorenç fou construïda al principi del segle XX sobre un temple anterior…
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…
roc de la Mort de l’Escolà
Muntanya
Contrafort (2 463 m) est de roca Colom, termenal dels municipis de Mentet i de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
Miquel Ferrà i Martorell
Literatura
Narrador.
Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira, La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993, La…
,
Colomer d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació El colomer d’Aós de Civís, un dels més ben conservats de la zona J Tous Aquest colomer és a llevant del poble d’Aós, a l’altra banda del riu Mapa 34-9182 Situació 31TGH717079 L’itinerari per arribar a Aós de Civís és el mateix que s’ha ressenyat en la monografia dedicada a Sant Pere d’Aós de Civís Colomer Aquest colomer es conserva en molt bon estat, segurament gràcies a la seva reutilització posterior És de planta quasi quadrada, de 3,80 m × 4,05, amb uns murs de 80 cm de gruix L’aparell és força sòlid, fet amb pedra a penes desbastada, unida amb terra Hi ha moltes restes de l’…
Pasqual Sanz i Forés
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra És l’autor de diverses publicacions en llengua castellana sobre la història de Gandia, amb un enfocament positivista que es limità moltes vegades a narrar els fets sense interpretar-los o interrelacionar-los Com a erudit local, intercanvià consultes amb altres historiadors com Roc Chabàs, Teodor Llorente i Josep Vives Ciscar Entre la seva producció historiogràfica destaquen els opuscles següents, editats a Gandia Grao de Gandía Apuntes históricos de este barrio y del denominado Llavador y su iglesia 1888, reeditat els anys 1980 i 1997 Apuntes para la historia de Gandía Colegio y…
Mateu Adrià
Historiografia catalana
Escrivà reial.
Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina