Resultats de la cerca

Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin…

Nomenat cap de l’estat major general prussià 1857, amb el ministre de la guerra, Albert von Roon, reorganitzà i millorà l’exèrcit prussià, alhora que li donà una nova concepció tàctica i estratègica, contrària a tot esquema o llei absoluta Intervingué en la segona part de la campanya contra Dinamarca i dirigí les operacions contra Àustria 1866 i França 1870, que li donaren prou prestigi per a accedir com a diputat conservador al Reichstag 1867, al càrrec de mariscal de camp 1871 i al de membre vitalici de la cambra alta 1872 El 1888 fou rellevat de cap de l’estat major general…

Fill de Carles I , prengué part a la guerra civil i, en ser derrotat per Cromwell a Worcester 1651, s’exilià a França i als Països Baixos Fou restaurat el 1660, i governà gràcies al suport de la reacció conservadora, a l’interior, i a Lluís XIV, a l’exterior tractat de Dover, 1660 Durant el seu govern foren constituïts els partits tory , o conservador, i whig , o liberal foren votats l’ Act of Habeas Corpus 1679, que garantia la llibertat personal dels anglesos, el Test Act 1673 i el bill d’exclusió 1681, que apartaven els catòlics dels càrrecs públics i de la successió de la…

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…

Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de…

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a Nàpols, amb Francesco Durante, que hi exercí una gran influència El 1777 fou nomenat director titular de l’orquestra d’aquest conservatori El 1807, amb Giovanni Paisiello i Giovanni Tritto, dirigí aquesta institució des del 1808 anomenada San Pietro a Majella i en dissenyà els plans d’estudi fins el 1817, que fou substituït per Nicola Zingarelli D’esperit eminentment conservador, s’oposà a les innovacions de WA Mozart i FJ Haydn Compongué dues òperes, avui perdudes, però el més significatiu de la seva producció és la música…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà…