Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
Sant Pere de Falgars d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…
Santa Creu de Calafell

Vista exterior del conjunt de llevant de la Santa Creu del Castell de Calafell
© Fototeca.cat
Església
Església de l’antic castell del municipi de Calafell (Baix Penedès), d’estil romànic llombard.
És situada a l’extrem septentrional del recinte del castell, de manera que les façanes nord i est formen part de la muralla defensiva del clos El temple, datat de la segona meitat del s XI, ha estat molt modificat, fins i tot ja en època medieval, cosa que li dóna una estructura molt complexa L’edifici original, al sector nord del conjunt, consta d’una nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, l’un al centre i l’altre adossat al mur oest És coronada, a l’est, per un absis semicircular precedit per un presbiteri situat sobre una petita cripta coberta amb volta i que ocupa l…
salm
Bíblia
Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…
cavalleria
Militar
Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall.
Modernament, però, els cavalls han estat substituïts per vehicles mecanitzats Les propietats característiques d’aquesta arma han estat la mobilitat i la violència del seu xoc, degudes a la força i velocitat del cavall L’armament principal fou la llança i el sabre, i posteriorment les armes de foc Tàcticament, actuava independentment exploració, cobertura, penetració en territori enemic, encerclament, etc o cooperant amb altres armes avançament, ocupació de posicions importants, enllaç tàctic de les grans unitats, protecció de flancs amenaçats, etc Antigament hom la classificava en pesant…
Torre Moratxa (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca…
Castell de la Farrera dels Llops (Anserall)
Situació Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores ECSA - A Villaró Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat Mapa 34-10215 Situació 31TCG720977 Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a…
Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca F Tur L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat Mapa L38-12295 Situació 31TDG761665 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina