Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Les transformacions del poblament rural i de la senyoria
Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…
Les migracions
Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès amb l’església de Sant Sadurní, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Mogent, fins prop de la seva confluència amb el Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m).
Situació i presentació Limita a l’E amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al S amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, i a l’W amb Montmeló Al N, el municipi confronta amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost, on hi ha la Creu d’en Blanc, a l’antic camí ral El terme presenta un substrat geològic format en gran part per materials del quaternari, a excepció dels sectors del terme al S i a l’E configurats ja per materials de la Serralada Litoral El límit de ponent amb el municipi de Montmeló coincideix, només en part, amb el curs del Congost, el Mogent i el…
Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’església de Sant Ramon amb la capçalera amb dos absis, al centre dels quals hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, i el mur tester que surt per damunt del nivell de la coberta Al fons hi és visible el cos de construcció d’època gòtica Aquesta foto fou feta durant els treballs de restauració de 1979 Arxiu Gavín El temple, anomenat també Sant Domènec i encara Santa Maria de Ferrans, pertany al municipi de Balsareny s’aixeca al costat del mas Sobirana, situat en un lloc enlairat que corona la vall de Ferrans, estesa a la banda nord-occidental del terme…
Paràlisi facial
Patologia humana
Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses, perquè els impulsos nerviosos destinats a…
El granitoides hercinians i les roques filonianes associades
Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…
Els dinoflagel·lats fòssils
Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…
Els euglenòfits
Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…
Turkmenistan

Estat
Estat del SW de l’Àsia Central, que limita al N amb l’Uzbekistan, al NW amb el Kazakhstan, a l’W amb la mar Càspia, al S amb l’Iran i al SE amb l’Afganistan; la capital és Aşgabat.
La geografia física Els deserts ocupen el 90% del territori El desert de Karakumy, un dels més grans del món, s’eleva entre els 100 i 200 m per damunt del nivell de la mar i ocupa tota la part central de la república Quatre cinquenes parts del territori són planes a l’extrem W, la riba de la mar Càspia forma una depressió d’uns 80 m per sota del nivell de la mar Al SW i a l’extrem E el terreny és accidentat hom hi troba, respectivament, les serralades del Koppeh Dāg i del Kugitangtau, contraforts dels sistemes del Pamir i l’Altai, zones geològicament molt joves i sotmeses a una important…
Hostalric

Hostalric des del castell
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la vall de la Tordera, a l’esquerra del riu, a la confluència amb la riera d’Arbúcies.
Situació i presentació Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu W i NW i Maçanes NE Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina