Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions. Les villae deixaren de ser el marc per excel·lència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia. A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos; i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament: les sagreres i les vil·les. Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important...